Vés al contingut

Estelita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'estelita s'empra per a fabricar les parts metàl·liques de pròtesis dentals

L'estelita és un aliatge que forma part d'una família molt resistent al desgastament i la corrosió, i que conté entre un 20 i un 65% de cobalt, Co, de l'11 al 32% de crom, Cr, entre el 2 i el 5% de tungstè, W, i petites proporcions d'altres metalls.[1] Fou inventat per Elwood Haynes, un inventor nord-americà i metal·lúrgic, el 1906. Haynes descobrí l'alta resistència mecànica, a la corrosió i al desgast del sistema binari de cobalt-crom i l'efecte que l'enfortiment dels elements d'aliatge com el tungstè i el molibdè. El 1912 a Kokomo fundà la Haynes Stellite Company. S'empra en pròtesis dentals i per a eines de tall.

Referències

[modifica]
  1. Daniel N. Lapedes. Diccionario de términos científicos y técnicos. 4. McGraw-Hill-Boixareu, 1981. ISBN 8426704212.