Vés al contingut

Fidúcia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La fidúcia és el pacte pel qual una persona concedeix a una altra la titularitat d'un o d'un dret amb una finalitat determinada que sols les parts coneixen.[1][2]

Troba el seu origen en el dret romà.

Tipus

[modifica]

Fidúcia amb el creditor (fiducia cum creditore)

[modifica]

La finalitat és donar garantia a un crèdit. El creditor manté la propietat fiduciària fins que s'extingeixi el deute. Quan s'entreguen coses mobles pot assemblar-se a la penyora.

Fidúcia amb un amic (fiducia cum amico)

[modifica]

Amb aquesta figura s'entregaven a un amic les coses que podien ser embargades, confiscades o destruïdes. Amb el temps van obrir-se pas altres figures com el dipòsit o el comodat.

Referències

[modifica]
  1. «fideïcomís | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 desembre 2019].
  2. «Codi civil de Catalunya». [Consulta: 7 desembre 2019].