Vés al contingut

Fitxer dispositiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els fitxers dispositius o fitxers dels dispositius (en anglès device files) són fitxers especials usats en gairebé tots els sistemes operatius derivats d'Unix i també en altres sistemes.

Arxius de dispositius en Unix i GNU / Linux

[modifica]

En els sistemes operatius Unix i GNU/Linux un fitxer de dispositiu és un arxiu especial estandarditzat a Filesystem Hierarchy Standard que s'estableix al directori /dev (en el cas de Solaris en /devices ) en els subdirectoris s'estableix un contacte amb dispositius de la màquina, ja siguin reals, com un disc dur, o virtuals, com /dev/null. Aquesta flexibilitat capaç d'abstreure el dispositiu i considerar només les qüestions fonamentals, la comunicació, li ha permès adaptar-se a la rapidesa dels canvis ia la variació de dispositius que ha enriquit a la computació.

L'arxiu de dispositiu representa al dispositiu per comunicar amb programes que s'executen en la màquina. No és un arxiu pròpiament dit, sinó que l'usuari ho veu com un arxiu. Per això ha d'existir un driver apropiat per al dispositiu.

Per exemple, el programa d'edició d'imatges Gimp pot accedir a l'escàner amb el fitxer de dispositiu /dev/scan.

Hi ha diversos tipus de dispositius:

Els noms dels fitxers de dispositiu depenen del sistema operatiu.

Dispositius orientats a blocs

[modifica]

Dispositius orientats a blocs transmeten dades en blocs (paquets) i per aquesta raó són usats sovint per a la transmissió paral·lela de dades. Aquests dispositius utilitzen el Buffer de dades del sistema operatiu.

Exemple de fitxers de dispositiu orientats a blocs
Nom del fitxer Significat
fd0 1.Disquets
hda IDE - Disc dur o IDE-CD-ROM-Lector connectat a l'1. Endoll Màster
hdb IDE-Disc dur o IDE-CD-ROM-Lector connectat a l'1. endoll Slave
hda1 1. Primera partició de disc del primer IDE-Disc dur
hda15 15. Partició lògica de l'1. disc dur IDE
ad0 IDE-Disc dur connectat a l'1. endoll Màster (FreeBSD)
AD1 IDE-Disc dur connectat a l'1. endoll Slave (FreeBSD)
ad0s1 1. Slice del primer disc dur IDE (FreeBSD)
ad0s15 15. Slice del primer disc dur IDE (FreeBSD)
ad0s1a 1. Partició de 1. Slice l'1. disc dur IDE (FreeBSD)
ad0s1b 2. Partició en l'1. Slice l'1. disc dur IDE (FreeBSD)
acd0 IDE-CD-ROM-Lector en l'1. endoll Màster (FreeBSD)
acd1 IDE-CD-ROM-Lector en l'1. endoll Slave (FreeBSD)
sda SCSI-Disc dur (portàtil), amb el menor SCSI-ID (Linux)
sdb SCSI-Disc dur (portàtil) amb el SCSI-ID (Linux)
sda1 1. Partició del primer disc dur (portàtil) SCSI
sda15 11. Partició lògica del primer disc dur (portàtil) SCSI
da0 Disc dur (portàtil) SCSI, amb la menor SCSI-ID (FreeBSD)
da1s2e 5. Partició de 2. slice del 2. disc dur (portàtil) SCSI (FreeBSD)
scd0 1. Lector SCSI-CD-ROM
cd0 1. Lector SCSI-CD-ROM (FreeBSD)
c C t T d D s S Al C ° controlador SCSI amb la SCSI-ID = T , el D ° disc dur i en ell el S ° Slice (Solaris)
cdrom Enllaç simbòlic al lector de CD-ROM

Dispositius orientats a caràcters

[modifica]

Dispositius orientats a caràcters transmeten només un Bit o només un Byte al mateix temps, és a dir, utilitzen la transmissió sèrie de dades, sense utilitzar buffer.

Exemples de fitxers de dispositiu orientats a caràcters
Nom del fitxer Significat
ttyS0 1. Port sèrie, antigament el teclat del Terminal
lp0 1. Port paral·lel
LP1 2. Port paral·lel
tty X Enllaç simbòlic per a un Pseudoterminal
usbdev1.1 Fitxer de dispositiu per a aparells amb USB
ratolí Enllaç simbòlic al ratolí

La targeta de xarxa, per exemple Ethernet, ISDN, no és contactada a través d'arxius de dispositiu, sinó a través de TCP/IP, encara que existeixen arxius de dispositiu per a aplicacions especials com Netlink Device, D-Channel, etc.

Dispositius orientats a sockets

[modifica]

Un socket d'Internet no és un arxiu de dispositiu, sinó una forma de comunicació entre processos.

Exemples de dispositius orientats a sockets
Nom del fitxer Significat
/dev/log Sòcol de syslog
/dev/gpmdata Sòcol de GPM-Mouse- Multiplexor
/dev/printer Socket per al protocol d'impressió en xarxa de Berkeley

Fitxers de dispositius virtuals

[modifica]

Un cas especial són els arxius virtuals amb els quals no es comunica amb un dispositiu real.

Exemples per arxius de dispositius virtuals
Nom del fitxer Significat
/dev/null Accepta entrada de dades sense produir resposta
/dev/zero Produeix un flux de zeros, cada un de 8 bits, (en C: '\000')
/dev/random Produeix nombres aleatoris o almenys seqüències pseudoaleatòries criptogràficament forts. (En el primer cas pot tractar-se d'un dispositiu real que recull variables externes com temperatura, posició del ratolí, codi de les últimes tecles premudes, etc., per generar el nombre.)
/dev/urandom Produeix seqüències pseudoaleatòries

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]