Vés al contingut

Gaspard Bauhin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGaspard Bauhin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 gener 1560 Modifica el valor a Wikidata
Basilea (Antiga Confederació Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 1624 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Basilea (Antiga Confederació Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Rector de la Universitat de Basilea
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Basilea
Universitat de Pàdua
Facultat de Medicina de Montpeller Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnatomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, metge, micòleg, professor d'universitat, naturalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Basilea Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHyeronimus Mercurialis Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCaspar Hofmann i Johannes Fleischer der Jüngere Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaC.Bauhin Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJean Bauhin Modifica el valor a Wikidata
GermansJohann Bauhin Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbauhin.ch Modifica el valor a Wikidata
IPNI: 553-1

Gaspard Bauhin, o Caspar Bauhin (17 de gener de 1560, Basilea - 5 de desembre de 1624, Basilea), va ser un botànic i anatomista suís, germà del també botànic Johann Bauhin. Escriví Pinax theatri botanici (1596), on descriu milers de plantes i les classifica en una manera comparable a la nomenclatura binomial del posterior Linnaeus. Va ser deixeble del metge italià Girolamo Mercuriale i també va fer treballs sobre la nomenclatura de l'anatomia humana.

Johann i Gaspard Bauhin eren fills de Jean Bauhin (1511-82), un metge francès hugonot exiliat a Suïssa. Gaspard estudià medicina a Pàdua, Montpellier i Alemanya. Tornà a Basilea el 1580. Es va doctorar en medicina i ensenyà grec a la universitat de Basilea i a partir de 1588 botànica i anatomia.

El Pinax theatri botanici (Exposició il·lustrada de les plantes) és una fita en la història de la botànica, ja que descriu 6.000 plantes i les classifica. La classificació no era particularment innovadora (arbres, arbusts, herbes). La seva contribució més important va ser la descripció dels gèneres i les espècies. Introduí molts noms de gèneres que més tard van ser adoptats per Linné, i encara es fan servir.

A més de Pinax Theatri Botanici, Gaspard va fer plans per una altra obra, un Theatrum Botanicum, del qual completà tres volums dels 12 previstos però només un es publicà l'any 1658. També va fer un catàleg de les plantes dels voltants de Basilea i edità l'obra de Pietro Andrea Mattioli (1500–1577) amb diverses edicions. En anatomia la seva obra principal és Theatrum Anatomicum infinitis locis auctum (1592).

Linnaeus va donar el mom del gènere Bauhinia en honor dels germans Joahann i Gaspard Bauhin.

Notes

[modifica]
  1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  •  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  • Duane Isely, One hundred and one botanists (Iowa State University Press, 1994), pp. 49–52

Enllaços externs

[modifica]