Vés al contingut

Karen (nació)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàKaren
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Llenguallengües karèniques Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatMyanmar i Tailàndia Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Grup de dones karen

Els Karen són una ètnia de Birmània, emigrats a aquest país des del sud-est de la Xina en temps prehistòrics, segurament abans dels shans i que els birmans. Les seves grans divisions són:

  • S'gaw
  • Pwo
  • Karenni (Karens vermells)
  • Karens blancs
  • Paku

Tots els grups viuen al sud i sud-est de Birmània a diverses províncies, i principalment al nord i est dels mons, i formen una part considerable de la població; cada grup parla el seu dialecte. La majoria són cristians però una bona part són budistes.

Orígens

[modifica]

Les llegendes dels Karen fan referència a un "riu de sorra" que suposadament van creuar els ancestre. Molts Karen creuen que aquest "riu" fa referència al Desert del Gobi, malgrat haver viscut durant segles a Birmània. Els karen són el tercer grup humà més gran de Myanmar, després dels bamar i els shan.[1]

El terme "Karen" és un terme general que es refereix a un grup heterogeni dels grups ètnics que no comparteixen ni una llengua comuna, ni la cultura, ni la religió.[2] La identitat pan-Karen és de creació relativament moderna, establerta cap a l'any 1800, amb la conversió d'alguns karen al cristianisme i de pràctiques de colonials britàniques d'introducció al cristianisme.[3][4]

"Karen" és un anglicanisme del terme birmà "Kayin", l'etimologia del qual no queda clara.[2] La paraula, que era originàriament despectiva en referència a les ètnies budistes, podia venir del Mon, o és una corrupció de Kanyan, el nom d'una civilització perduda.[2]

En els temps pre-colonials, els birmans de baixa altitud i la gent de parla Mon, reconeixen dues categories de karen, els Talaing Kayin, els reconeguts com a colons i essencials en la vida cortesana Mon, i els Bama Kayin, muntanyencs que estaven subordinats als Bamar.[5]

Les guerrilles karen de Myanmar van emprar nenes soldat.[6]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Kayin». Myanmar.com, maig 2006 (last update). [Consulta: 28 febrer 2011].
  2. 2,0 2,1 2,2 Cheesman, Nick «Seeing ‘Karen' in the Union of Myanmar». Asian Ethnicity. Carfax Publishing, 3, 2, 02-09-2002.
  3. Guo, Rongxing; Carla Freeman. Managing Fragile Regions: Method and Application. Springer, 2010, p. 19. ISBN 978-1-4419-6435-9. 
  4. Keyes, Charles F. Living at The Edge of Thai Society: The Karen in The Highlands of Nothern Thailand. Routledge, p. 210–212. ISBN 978-1-134-35907-3. 
  5. Harriden, Jessica «"Making a Name for Themselves:" Karen Identity and Politicization of Ethnicity in Burma». Journal of Burma Studies, 7, 2002. Arxivat de l'original el 2013-07-04 [Consulta: 5 setembre 2013].
  6. García Sotelo, Gilda M. Razones y sinrazones sobre las niñas soldados. 1e ed. Madrid: Sepha, 2006, p. 36. ISBN 84-934837-4-5. 

Bibliografia

[modifica]