Vés al contingut

Lleó I (galàxia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicLleó I
Tipusgalàxia el·líptica i galàxia nana Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològicdSphun[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perAlbert George Wilson Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1950 Modifica el valor a Wikidata
Cos pareVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLleó Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra0,26 Mpc [2] Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig0,00056[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)10 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−0,126 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−0,114 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial283 km/s[2] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)10h 8m 28.1201s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)12° 18' 23.4''[6] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−1,46[7] Modifica el valor a Wikidata
Part deGrup Local i [TSK2008] 223 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Lleó I és una galàxia nana esferoidal en la constel·lació del Lleó, a només 12 arcmin de Regulus (α Leonis). Per això, aquesta galàxia de vegades rep el nom de Nana de Regulus. La llum de l'estel fa més difícil l'estudi de la galàxia, i no es va detectar visualment fins als anys 1990. Forma part del Grup Local i es creu que és una de les galàxies satèl·lits de la Via Làctia més allunyades.

Mesuraments de la velocitat radial d'algunes gegants vermelles brillants en Lleó I ha permès calcular la seva massa. S'ha trobat que és, almenys, (2,0 ± 1,0) x 107 la massa solar. Lleó I pot estar embolicada en un núvol de gas ionitzat amb una massa similar al del conjunt de la galàxia. D'altra banda, no s'han descobert cúmuls globulars en ella, i s'ha trobat que la galàxia no té rotació.

Igual que altres galàxies nanes, Lleó I té una metal·licitat molt baixa, de l'ordre de l'1% de la del Sol. Sembla que la galàxia va experimentar un gran augment en el ritme de formació estel·lar fa 6000-2000 milions d'anys. Un menor nivell d'activitat va continuar fins a fa 500-200 mil d'anys. Es pensa que pot ser la galàxia nana esferoïdal més jove a l'entorn de la Via Làctia.

Els seus estels més brillants, situats en la branca asimptòtica de les gegants en el diagrama H-R, són astres vermellosos de magnitud 18-19 en banda V.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «A catalog of visually classified galaxies in the local (z ~ 0.01) universe». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 15-04-2015, pàg. 27. DOI: 10.1088/0067-0049/217/2/27.
  2. 2,0 2,1 R. Brent Tully «Cosmicflows-3» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 03-08-2016, pàg. 50. DOI: 10.3847/0004-6256/152/2/50.
  3. Afirmat a: Third Reference Catalogue of Bright Galaxies, Version 9. Autor: Gérard de Vaucouleurs. Editorial: Springer Science+Business Media. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1991.
  4. «The observed properties of dwarf galaxies in and around the Local Group» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 05-06-2012, pàg. 4. DOI: 10.1088/0004-6256/144/1/4.
  5. 5,0 5,1 Michael Boylan-Kolchin «The space motion of Leo I: Hubble space telescope proper motion and implied orbit» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 24-04-2013, pàg. 139. DOI: 10.1088/0004-637X/768/2/139.
  6. 6,0 6,1 «Arcsecond Positions of UGC Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, desembre 1999, pàg. 409–412. DOI: 10.1086/313286.
  7. «Insights into pre-enrichment of star clusters and self-enrichment of dwarf galaxies from their intrinsic metallicity dispersions» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 15-11-2012, pàg. 183. DOI: 10.1088/0004-6256/144/6/183.

Enllaços externs

[modifica]