Vés al contingut

Locus amoenus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Paul Peel, The little shepherdess, 1892

El locus amoenus (literalment, 'lloc amè, agradable') és un tòpic literari llatí amb molta tradició. Neix a la poesia de Teòcrit i Virgili (aquest últim, de fet, inspira les seves Èglogues, ambientades en un locus amoenus, en els Idil·lis de Teòcrit) i descriu el paisatge ideal, enmig del camp, amb un riu, bon temps i bona companyia. Aquesta imatge està present a la majoria d'autors del Renaixement, com ara Pere Serafí.[1]

El paisatge idíl·lic a vegades s'identifica amb el paradís natural, oposat al caos de la ciutat i la vida moderna. Algunes obres de ficció subverteixen el tòpic, de manera que el camp és el caos i el paisatge urbà esdevé l'ideal de progrés i acció.

Referències

[modifica]
  1. Camón Fernández de Ávila, Enrique «Motius horacions al 'Capítol Moral' de Pere Serafí». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 31, pàg. 138.