Vés al contingut

Mondina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una mondina (plural mondine), o mondariso (del verb italià mondare, netejar) és una treballadora de temporada als arrossars de les planes padaneses i venecianes de finals del segle xix i la primera meitat del XX.

Una mondina.

La monda

[modifica]

L'obra de monda (treure herbes),[1] molt estesa al nord d'Itàlia entre finals del XIX i primera meitat del segle xx, consisteix en l'eliminació de les males herbes que creixen en els camps d'arròs i obstaculitzen el creixement de les joves plantes d'arròs. Té lloc durant el període d'inundació dels camps, des de finals d'abril fins a principis de juny, període durant el qual els delicats brots estan protegits, durant les primeres fases del seu desenvolupament, de les diferències de temperatura entre el dia i la nit. Inclou dues fases: trasplantament de plantes i poda de males herbes.

És una tasca extremadament esgotadora, realitzada per dones de les classes socials més pobres, procedents d'Emília-Romanya, Vèneto, Llombardia i Piemont per llogar la seva força de treball als arrossars de les províncies de Vercelli, Novara i Pavia. Les dones estan a l'aigua fins als genolls, descalces i l'esquena doblegada durant dies i dies. Per protegir-se dels insectes i del sol, porten un mocador i un barret d'ala ampla i pantalons curts o pantalons amples per no mullar-se la roba[2]

Reivindicacions

[modifica]
Monument a la mondina a Verceil.

Les condicions laborals són les pitjors, les hores de feina i la remuneració de les dones és significativament inferior a la dels homes. La insatisfacció augmenta fins a produir-se, en els primers anys del segle xx, moviments de revolta i disturbis. Les lluites contra els padroni són contrarestades per la presència de clandestines, treballadores estacionals encara més pobres i disposats a fer qualsevol cosa per obtenir feina. Les seves germanes les descriuen com a crumire (trencadores de vaga). La principal demanda, reflectida per la cançó Se otto ore vi sembran poche, de limitar la jornada laboral a vuit hores, es va satisfer finalment entre 1906 i 1909, quan tots els municipis de la Província de Vercelli van tenir en compte aquests requisits.

Popularitat

[modifica]
Silvana Mangano a Arròs amarg.

El treball d'aquestes dones ha inspirat moltes cançons populars com Bella Ciao,[3][4]represa en particular per Giovanna Marini, seguint les petjades de Giovanna Daffini,[5] obres literàries o cinematogràfiques, sent la més representativa la pel·lícula Arròs amarg de Giuseppe de Santis, obra mestra el 1949, del neorealisme italià.

Arrossars dels mondine

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Mondar» (en portuguès brasiler). [Consulta: 28 abril 2021].
  2. «Ecomuseo delle terre d'acqua». Arxivat de l'original el 2018-07-27. [Consulta: 28 abril 2021].
  3. Lucarino-Diekmann, Diana. «Bella Ciao: Goodbye Beautiful - La Gazzetta Italiana» (en anglès britànic). [Consulta: 28 abril 2021].
  4. SILVERMAN, JERRY. Songs That Made History Around the World (en anglès). Mel Bay Publications, 2011-02-25. ISBN 978-1-61065-016-8. 
  5. Daffini és famosa per la seva interpretació d´una cançó tradicional de les Mondine, Sciur padrun da li beli braghi bianchi, escrita en una mena de koiné dialectal padana. La versió de Daffini es pot escoltar aquí: https://www.youtube.com/watch?v=oeApyVt15b0