Vés al contingut

Pinakiolita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralPinakiolita

Pinakiolita de la localitat tipus Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Mg,Mn2+)₂(Mn3+,Sb5+)(BO₃)O₂
Epònimtauleta Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLångban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.6.AB.35
Nickel-Strunz 9a ed.6.AB.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.Vc/A.03 Modifica el valor a Wikidata
Dana24.2.4.1
Heys9.7.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 5,36Å; b = 5,98Å; c = 12,73Å; β = 120,57°
Colornegre; marró fosc vermellós en llum transmesa
Maclesen {011} comunes les de contacte i/o les interprenetants en forma de creu
Exfoliacióbona en {010}
Tenacitatmolt fràgil
Duresa6
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllamarró-gris
Diafanitatopaca
Densitat3,88 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,908 nβ = 2,050 nγ = 2,650
Birefringènciaδ = 0,742
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 31° a 33°, calculat: 64°
Dispersió òpticar < v
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1890
SímbolPki Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La pinakiolita és un mineral de la classe dels borats, que pertany i dona nom al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom del grec πινάκιον, petita tauleta, i λίθος, pedra, en al·lusió a la forma de taula prima dels cristalls.

Característiques

[modifica]

La pinakiolita és un borat de fórmula química (Mg,Mn2+)₂(Mn3+,Sb5+)(BO₃)O₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Acostuma a trobar-se en forma de bandes en matriu. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. És un mineral dimorf de l'ortopinakiolita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pinakiolita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a Långban, al municipi de Filipstad, a Värmland (Suècia), on sol trobar-se associada a altres minerals com: tefroïta, hendricksita, hausmannita, dolomita i berzeliïta. També ha estat descrita a la mina Cain and Riddle, a New Ross, al comtat de Lunenburg (Nova Escòcia, Canadà), i a Ocna de Fier, al comtat de Caraş-Severin (Romania).

Referències

[modifica]
  1. «Pinakiolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2017].