Vés al contingut

Ràtzia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab غزوة, ḡazwa, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí. Practicades pels beduïns d'Aràbia en temps de Mahoma, la finalitat principal d'aquestes expedicions militars era el saqueig i agafar tresors i persones que en alguns casos podien ésser retornades a canvi d'un rescat.

Ràtzies en l'islam

[modifica]

Durant el període de formació de l'islam com a nova religió, Mahoma i els seus partidaris van recórrer sovint a aquesta tècnica (vegeu campanyes de Mahoma). També hi hagué ràtzies especialment al llarg de l'època carolíngia i durant la dominació àrab de la península Ibèrica.

Ràtzies a l'Àndalus

[modifica]

El moment àlgid de les ràtzies a l'Àndalus foren les expedicions militars que es feien normalment a l'estiu. En aquests casos específics rebien el nom d'asseifes (de l'àrab al-sa'ifa, ‘estiuenca’, derivat de l'àrab صَيْف, ṣayf, ‘estiu’).[1] El botí i els esclaus cristians que acumulaven ajudaven el tresor del califat de Còrdova i permetien apaivagar les seves tensions internes projectant-se vers l'exterior.[2] Una de les ràtzies més importants a Catalunya fou la d'Almansor, que l'any 985 saquejà la ciutat de Barcelona. Al-Mansur va ser especialment temut als regnes del nord amb les més de cinquanta campanyes que va dur a terme entre el 977 i el 1002. Les grans expedicions s'acabaren vers l'any 1008 amb la mort d'Abd-al-Màlik al-Mudhàffar.[2][3]

Referències

[modifica]
  1. «asseifa». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 8
  3. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 218.