Vés al contingut

Sol major

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Sol major
Tonalitat relativaMi menor
Tonalitat paral·lelaSol menor
Notes
sol, la, si, do, re, mi, fa#, sol

Sol major (també Sol M en la notació europea i G en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota sol. Així, la seva escala està constituïda per les notes sol, la, si, do, re, mi i fa. La seva armadura té un sostingut (fa). El seu relatiu menor és la tonalitat de mi menor, i la tonalitat homònima és sol menor.

Escala de sol major
Escala de sol major

En la música de Johann Sebastian Bach, "sol major és sovint una tonalitat de ritmes encadenats en compàs 6/8" d'acord amb Alfred Einstein, i en l'era barroca, sol major va ser considerada la "tonalitat de la benedicció." És utilitzada en sinestèsia per representar el color taronja.

De les 555 sonates per a teclat de Scarlatti, 69 estan en sol major, i 12 de les 104 simfonies de Haydn també. Beethoven, d'altra banda, va usar molt poc sol major; la seva única obra orquestral important en aquesta tonalitat és el seu Concert per a piano núm. 4.

Per a les obres orquestrals en sol major, les dues timbales habitualment són afinades en sol i re, a una distància d'una quinta, en lloc d'una quarta com passa sovint en altres tonalitats.

Obres clàssiques famoses en sol major

[modifica]

Cançons pop conegudes en sol major

[modifica]