Vés al contingut

Sostre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Sostre (aeronàutica)».
Sostre de la Catedral de Wells, a Anglaterra

Sostre és la superfície interior, generalment horitzontal, per damunt dels límits superiors de les parets d'un edifici o d'una cambra, i en aquest cas separa dues cambres sobreposades i serveix de coberta a la de sota i de paviment a la de dalt. La superfície inferior del sostre s'acostuma a anomenar també trebol, trespol i també sòtil (a Mallorca), teginat (DIEC) o treginat (al Pla del Penedès i al País Valencià) i treginada (a Menorca i Mallorca, al costat de sostre, aquest darrer exclusiu a Eivissa). La coberta que dona a la part exterior de l'edifici és la sostrada, teulada o terrat.[1]

En general no és un element estructural, sinó més aviat un acabament de superfície que oculta la part inferior del terra (forjat)[2] o de la teulada que hi ha per damunt de l'estructura.

Segons la finalitat i del tipus de construcció, el sostre pot ser dissenyat i construït de diverses formes (horitzontal, en forma de volta, de cúpula, etc.) i amb una gran varietat de materials.

Elements dels sostres

[modifica]

Depenent del tipus arquitectònic de l’habitatge o edifici, el sostre està basat en alguns elements constructius que cal recordar : arquitraus, bigues, cairats, voltes, carregament, [3] ... etc.

Materials

[modifica]

Els sostres físics estan construïts de materials diversos. Les propietats d’un sostre depenen del disseny, la construcció i els materials.

Classificació [4]

[modifica]
  • Material metàl·lics
  • Material ceràmics
  • Polímers
  • Materials mixtes i compostos
  • Materials compòsits
  • Materials de protecció: pintures, vernissos, zinc per a galvanisat, anodisat, cromat, ...

Característiques generals

[modifica]
  • Propietats mecàniques
    • Resistència
    • Rigidesa
    • Estabilitat química
  • Propietats ignífugues
  • Aïllament tèrmic
  • Aïllament acústic
  • Propietats acústiques
  • Capacitat d’absorció d’energia mecànica
  • Costos de compra, manteniment i reciclatge
  • Disponibilitat
  • Propietats òptiques: opacitat, transparència, reflectivitat,...
  • Propietats decoratives: color, textura superficial, ...

Materials pròpiament dits

[modifica]

Habitatges primitius i/o senzills (a nivell de terra o sense un pis alçat)

[modifica]

El sostre acostuma a ser la part inferior de la teulada. Si és practicable proporciona una habitabilitat reduïda.

  • Glaç Iglús.
    • A vegades algun bloc de glaç del sostre és transparent per permetre la llum natural.[5]
  • Pells Tipis
  • Branques. (Vegeu Wigwam [6] i wickiup ).[7]
  • Canyes [8]
  • Palla o elements vegetals similars [9]
  • Fusta
    • Fusta semi-elaborada (Cabanes de troncs).[10]
    • Fusta serrada.[11]
    • Fusta preparada.[12]
  • Planxes metàl·liques ondulades.[13]
  • Planxes de fibrociment. ( "Uralita").[14]
  • Lloses de pedra
    • c.1300? Segons uns versos occitans recordats per Armand de Belvezer, que parlen d'una teulada enllosada:
« Qui cubre de lausa,

Cent ans se repausa,

So diz Salomos.

Qui be no l'afusta,

Sa mort y ajusta,

Respon li Marcos.

»

Traducció aproximada: Diu Salomó: qui fa el sostre de lloses pot reposar cent anys; Marcos li respon: Si no el reforça bé, el sostre, amb bigues i similars és que hi vol morir enterrat.[15]

  • Lloses de pissarra.[16]
  • Pedra
    • Sense tallar. Per exemple: cabanes de pedra seca.[17]
    • Pedra picada
  • Maons, totxos i similars
  • Toves.[18]
  • Tàpia.[19]
  • Argamassa
  • Formigó
  • Estores
  • Canyissos
  • Feltre.[20]
  • Teixits

Habitatges d’un pis o més

[modifica]

Les cases d’un o més pisos, plenament practicables i habitables han de tenir trebols resistents, i un sistema d’escales o similar. El sostre d’un nivell és la part baixa del nivell superior.

Documents

[modifica]
  • 1471-1484. Capella Sixtina.[21]
  • 1584. Concòrdia per a fer una torra a Argentona. Esmentant diversos sostres.[22]
  • 1699.[23]
  • 1724. Pintat de sostres.[24]
  • 1799.[25]
  • 1845.[26]
  • 1856.[27]
  • 1863 - 1875. Tabernacle de Salt Lake City.[28]
  • 1885.[29]
  • 1889.[30]
  • 1895.[31]
  • 2000. Canyissos i les seves funcions en construcció.[32]
  • 2008. Cúpula de la Sala de drets humans (Palau de les nacions, Ginebra).[33]
  • 2016. Teginat.[34]

Referències

[modifica]
  1. «Combinació de sostre disseny». Arxivat de l'original el 2021-12-23. [Consulta: 23 desembre 2021].
  2. Carles Buxadé Ribot; Joan Margarit Consarnau. Seccions i sostres sense bigues de formigó armat: Disseny i càlcul. Edicions de la UPC, 1998, p. 106 i ss.. ISBN 9788483012550 [Consulta: 16 abril 2011]. 
  3. Pons, A.P.. Començant a construir. Universitat Politecnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politecnica, 2016, p. 290 (UPCGrau). ISBN 978-84-9880-566-6. 
  4. Groover, M.P.. Fundamentos de manufactura moderna: materiales, procesos y sistemas (en castellà). Prentice Hall, 1997, p. 40. ISBN 978-968-880-846-7. 
  5. Porter, R.P.; MacMillan, T.C.; Jones, W.P.. The Inter Ocean Curiosity Shop .... Inter Ocean Publishing Company, 1884, p. 69. 
  6. Drake, S.G.. Indian Captivities; Or, Life in the Wigwam: Being True Narratives of Captives who Have Been Carried Away by the Indians, from the Frontier Settlements of the United States, from the Earliest Period to the Present Time. Derby & Miller, 1853, p. 26. 
  7. Campbell, P. Survival Skills of Native California. Gibbs Smith, 1999, p. 19. ISBN 978-0-87905-921-7. 
  8. Llorente, T. Valencia (en castellà). Cortezo, 1889, p. 1019 (España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia). 
  9. von Schellendorff, P.L.E.H.A.B.; Hare, W.A.H.. The Duties of the General Staff. C. Kegan Paul & Company, 1877, p. 209 (The Duties of the General Staff). 
  10. Wicks, W.S.. Log Cabins: How to Build and Furnish Them. Forest and Stream, 1889 (American architectural books : based on the Henry-Russell Hitchcock bibliography). 
  11. Reports from Select Committees of H.C., and Evidence, 1891, p. 224 (Reports from Select Committees of H.C., and Evidence). 
  12. Toullelan, P.Y.. Tahiti et ses archipels (en francès). Karthala, 1991, p. 23 (Collection Méridiens). ISBN 978-2-86537-291-1. 
  13. Escribano, F. Descalç sobre la terra vermella.: Vida del bisbe Pere Casaldàliga. Edicions 62, 2010, p. 7 (Biografies i Memòries). ISBN 978-84-297-6444-4. 
  14. Wendy Pfeffer. Proverbs in Medieval Occitan Literature. University Press of Florida, 1997, p. 24–. ISBN 978-0-8130-1480-7. 
  15. Levine, J.S.. The Repair, Replacement, and Maintenance of Historic Slate Roofs. U.S. Department of the Interior, National Park Service, Cultural Resources, Preservation Assistance, 1993 (Preservation briefs). 
  16. Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp. Cossetània, 2007, p. 21 (Col·lecció El Tinter). ISBN 978-84-9791-268-6. 
  17. Draper, A.S.. Mission San Juan Bautista. Rosen Publishing Group, 2003, p. 21 (The Missions of California). ISBN 978-1-4358-5926-5. 
  18. Centre d'Estudis de les Garrigues. Fites en el temps (en castellà). Editorial Fonoll, 2008, p. 1976-IA9 (Col·lecció d'Estudis locala Lo Plançó). ISBN 978-84-936052-9-2. 
  19. Braae, C. Among Herders of Inner Mongolia: The Haslund-Christensen Collection at the National Museum of Denmark. Aarhus University Press, 2017, p. 212 (The Carlsberg Foundation's Nomad Research Project). ISBN 978-87-7184-497-9. 
  20. Vincenet, J.; Davis, B.E.. The Collected Works of Vincenet. A-R Editions, 1978, p. 12 (Recent Researches in the Music of the Middle Ages and Early Renaissance). ISBN 978-0-89579-110-8. 
  21. Madurell i Marimon, J.M.. L’art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Caixa d'Estalvis Laietana, 1970, p. 204 (Premi Iluro). 
  22. Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana: revista d'estudis històrics, 1886, p. 18-PA2 (Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana: revista d'estudis històrics). 
  23. de Castro y Velasco, A.A.P.. El Museo Pictorico, Y Escala Optica: El Museo Pictorico, Y Escala Optica. Tomo Segundoo. Practica De La Pintura, En Que Se Trata De El Modo De Pintar à el Olio, Temple, y Fresco, con la resolucion de todas las dudas ... (en castellà). Por la Viuda de Juan Garcia Infançon, 1724, p. 123 (El Museo pictorico y escala optica). 
  24. Rozier, F.; Gamborino, M.; Guerra, J.A.. Curso completo ó Diccionario universal de agricultura teórica, práctica, económica, y de medicina rural y veterinaria (en castellà). en la Imprenta Real, 1799, p. 416 (Curso completo ó Diccionario universal de agricultura teórica, práctica, económica, y de medicina rural y veterinaria). 
  25. de Saint-Félix, A.J.M.. Traité historique et descriptif, critique et raisonné des ordres d'architecture: avec un nouveau système simplifié ... accompagné d'une biographie des architectes et d'un vocabulaire universel, avec 32 planches ... (en francès). P. Bertrand, 1845, p. 112. 
  26. de Madrazo, P. Sevilla y Cadiz (en castellà). Lopez, 1856, p. 524-IA30 (Recuerdos y bellezas de Espana). 
  27. Thomas, W.H.. Mormon Saints. Houlston and Sons, 1890, p. 9. 
  28. Tredgold, T.; Tarn, E.W.. Elementary principles of carpentry, chiefly composed from the work of T. Tredgold, with additions. And, A treatise on joinery. Ed. by E.W. Tarn [With Atlas], 1885, p. 176. 
  29. Bey, A. Viatjes de Ali Bey el Abbassi per África y Assia, 1803-1807 (en castellà). La Renaixensa, 1889, p. 39 (Viatjes de Ali Bey el Abbassi per África y Assia, 1803-1807). 
  30. Bellet, J.B.. Els gregs: Els etruscos. El vidre, els llamps, per que es diu llengua d'oc?. Impr. y lliberia "L'Avenç" de Massó y Casas, 1895, p. 277 (Erros historics). 
  31. Mor, J.A.C.. Altres aprofitaments forestals. Edicions de la Universitat de Lleida, 2000, p. 245 (Col-lecció Eines). ISBN 978-84-8409-554-5. 
  32. Niezen, R.; Sapignoli, M. Palaces of Hope: The Anthropology of Global Organizations. Cambridge University Press, 2017, p. 107 (Cambridge Studies in Law and Society). ISBN 978-1-108-10778-5. 
  33. Catalans, I.E.. Estudi d'implantació terminològica :: la gastronomia del Pròxim Orient i el nord d'Àfrica als restaurants de Gràcia i l'Eixample de Barcelona. Institut d'Estudis Catalans, 2016, p. 61 (Eines de terminologia). 

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Palaia Pérez, Liliana. Vocabulario básico de construcción arquitectónica. Ed. Universitat Politècnica de València, 2005. ISBN 84-97058844.  (castellà)