Vés al contingut

Streptococcus mutans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuStreptococcus mutans Modifica el valor a Wikidata

soca de S. mutans en cultiu. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tinció de GramGrampositiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegneBacillati
FílumBacillota
ClasseBacilli
OrdreLactobacillales
FamíliaStreptococcaceae
GènereStreptococcus
EspècieStreptococcus mutans Modifica el valor a Wikidata
Clarke 1924

Streptococcus mutans és un bacteri gram-positiu anaeròbic facultatiu que es troba normalment en la cavitat oral dels humans i contribueix significativament a la càries dental.[1][2] Aquest microbi va ser descrit per Clarke el 1924.[3]

Paper en la càries

[modifica]

Els colonitzadors primerencs de la superfície de les dent són principalment bacteris del grup Neisseria i streptococus, incloent S. mutans. El metabolisme de creixement d'aquests microorganismes canvia el medi ambient local i permet que microorganismes pitjors colonitzin després d'ells, formant la placa dental.[4] Junt amb S. sobrinus, S. mutans té un paper principal en la càries, metabolitzant la sacarosa a àcid làctic[2] usant l'enzim Glucansacarasa.[5] L'ambient àcid que creen mineralitza l'esmalt dental i la fa vulnerable a la càries.

La sacarosa és l'únic sucre que S. mutans pot fer servir.

Molts altres sucres com;glucosa, fructosa, lactosa— poden ser digerits per S. mutans, però aquests produeixen àcid làctic com producte final. És la combinació entre la placa i l'àcid que fa la càries.[6] S'ha intentat fer una vacuna contra l'acció de S. mutans però encara sense èxit en humans.[7] Recentment s'ha descobert que les proteïnes induïdes per la colonització de S. mutans fan anticossos que inhibeixen el procés de la càries.[8]

Referències

[modifica]
  1. Ryan KJ, Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4th. McGraw Hill, 2004. ISBN 0-8385-8529-9. 
  2. 2,0 2,1 Loesche WJ. Microbiology of Dental Decay and Periodontal Disease. A: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al., eds.). 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. ISBN 0-9631172-1-1. 
  3. Clarke, JK «On the bacterial factor in the etiology of dental caries». Brit J Exp Pathol, 5, 1924, pàg. 141–7.
  4. Vinogradov AM, Winston M, Rupp CJ, Stoodley P «Rheology of biofilms formed from the dental plaque pathogen Streptococcus mutans». Biofilms, 1, 2004, pàg. 49–56. DOI: 10.1017/S1479050503001078.
  5. [enllaç sense format] http://blogs.discovermagazine.com/discoblog/2010/12/08/dental-researchers-to-mouth-bacteria-dont-get-too-attached/ Arxivat 2010-12-14 a Wayback Machine.
  6. Madigan M, Martinko J (editors).. Brock Biology of Microorganisms. 11th. Prentice Hall, 2005. ISBN 0-13-144329-1. 
  7. Klein, J.P.; Scholler, M. «Recent Advances in the Development of a Streptococcus mutans Vaccine». European Journal of Epidemiology, 4, 4, desembre 1998, pàg. 419–425. DOI: 10.1007/BF00146392. PMID: 3060368 [Consulta: 15 maig 2007].
  8. Hajishengallis G, Russell MW. «Molecular Approaches to Vaccination against Oral Infections». A: Molecular Oral Microbiology. Caister Academic Press, 2008. ISBN 978-1-904455-24-0. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]