Vés al contingut

Tractats de la Unió Europea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentTractats de la Unió Europea
Imatge
TipusTractat multilateral Modifica el valor a Wikidata
Part deCabal comunitari i dret comunitari europeu Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióUnió Europea Modifica el valor a Wikidata
Format per
Tractat de la Unió Europea
Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea
Tractat de funcionament de la Unió Europea
Comunitat Europea de l'Energia Atòmica Modifica el valor a Wikidata

Els Tractats de la Unió Europea són els textos constitucionals bàsics de la Unió Europea (UE). S'hi estableixen els objectius de la Unió i estableixen les diverses institucions que estan destinades a assolir aquests objectius.

Tractats en funció

[modifica]

Evolució de l'Estructura de la Unió

[modifica]

Tractats fundacionals

[modifica]

La Unió Europea en l'actualitat es basa en quatre tractats fundacionals:[1]

Tractats modificats

[modifica]

De vegades s'han produït reformes de gran abast comportant principals canvis institucionals així com la introducció de noves àrees de responsabilitat de les institucions europees:

Tractats d'adhesió

[modifica]

Els tractats fundacionals s'han modificat (d'una manera més limitada) després que un nou Estat membre s'ha adherit:

Tractats Pressupostaris

[modifica]

Finalment s'han produït dos tractats pressupostaris:

  • El Tractat de Pressupostos de 1970 (concretament "Tractat pel qual es modifica algunes disposicions pressupostàries dels Tractats constitutius de les Comunitats Europees i del Tractat constitutiu d'un Consell únic i una Comissió única de les Comunitats Europees"). Fou signat a la ciutat de Luxemburg el 22 d'abril de 1970 i va comportar cedir al Parlament Europeu l'última paraula sobre el que es coneix com a "despeses no obligatòries". Va entrar en vigor l'1 de gener de 1971.
  • El Tractat de Pressupostos de 1975 (concretament "Tractat pel qual es modifica algunes disposicions financeres del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea i del Tractat constitutiu d'un Consell únic i una Comissió única de les Comunitats Europees"). Fou signat a la ciutat de Brussel·les el 22 de juliol de 1975 i va comportar cedir al Parlament Europeu el poder de rebutjar el pressupost de la Comissió en el seu conjunt, així com la creació del Tribunal de Comptes Europeu.[5] Va entrar en vigor l'1 de juny de 1977.

Tractats no ratificats

[modifica]

El Tractat d'institució d'una Comunitat Europea de Defensa, tractat formulat per a la creació d'un organisme paneuropeu de les forces de defensa i la combinació dels exèrcits nacionals en virtut d'una estructura supranacional. Va ser signat el 27 de maig de 1952 però l'Assemblea Nacional Francesa es va negar a ratificar-lo. Aquest tractat era el primer impuls de la creació d'una Comunitat Política Europea, tractat que es va arribar a redactar però que fou abandonat després de la no ratificació del no abandonats després de la ratificació del Tractat CED.

El Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa amb la intenció de consolidar, simplificar i substituir l'actual conjunt de la superposició dels tractats fou signat el 29 d'octubre de 2004, condicionat a la seva ratificació per tots els Estats membres. Durant el procés de ratificació, França (el 29 de maig de 2005) i, a continuació, els Països Baixos (l'1 de juny del mateix any) van rebutjar el tractat en referèndums.

Arran de la no ratificació de la Constitució, el Tractat de Reforma o Tractat de Lisboa fou acordat a la ciutat de Lisboa el 19 d'octubre de 2007 en una reunió informal dels líders europeus amb la intenció de superar el procés de paràlisi de reforma de la Unió Europea. Fou signat el 13 de desembre de 2007 i, després de la ratificació per part dels Estats membres durant l'any 2008, s'espera que entri en vigor el 2009.

Referències

[modifica]
  1. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 680. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. «Tractats de la Unió Europea». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Jimena Quesada, 2011, p. 63.
  4. Jimena Quesada, 2011, p. 107.
  5. Jimena Quesada, 2011, p. 129.

Bibliografia

[modifica]