Vés al contingut

Zincostaurolita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralZincostaurolita
Fórmula químicaZn₂Al9Si₄O23(OH)
Epònimestaurolita i zinc Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusBrunegg pass, Turtmann Valley, Wallis (Valais), Suïssa
Classificació
Categoriasilicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AF.30
Nickel-Strunz 9a ed.9.AF.30 Modifica el valor a Wikidata
Dana52.2.3.3 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 7,853Å; b = 16,534Å; c = 5,639Å; β = 90(5)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialgrup espacial C2/m Modifica el valor a Wikidata
Colorincolor
Duresa7 a 7,5
Lluïssorvítria, resinosa
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent
Densitat3,78 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,722 nγ = 1,734
Birefringènciaδ = 0,012
Pleocroismenon-pleochroic
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1992-036
SímbolZst Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La zincostaurolita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'estaurolita, del qual n'és l'anàleg mineral amb zinc, fet pel qual rep el seu nom.

Característiques

[modifica]

La zincostaurolita és un silicat de fórmula química Zn₂Al9Si₄O23(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. És incolora i la seva duresa a l'escala de Mohs és de 7 a 7,5.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zincostaurolita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.

Jaciments

[modifica]

La zincostaurolita ha estat trobada a l'illa de Samos, a Grècia; a la mina Bleikvassli, Hemnes, Nordland, a Noruega; al riu Kozhim, República de Komi, Regió econòmica del Nord, a Rússia i a les valls del Matt i del Turtmann, Valais a Suïssa.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Zincostaurolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Zincostaurolita» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 26 octubre 2016].