harmonia

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ər.muˈni.ə/, occidental /aɾ.moˈni.a/
• Rimes: -ia
• Etimologia: Del llatí harmonĭa i aquest del grec ἁρμονία ‎(harmonía), de ἁρμός ‎(harmós, «ajust, combinació»), segle XIV.

harmonia f. ‎(plural harmonies)

1. Correcta combinació i unió de les diverses parts que conformen un tot.
2. Tècnica i art de formar i enllaçar acords.

• harmònic
• harmònicament
• harmoniós
• harmoniosament
• harmonització
• harmonitzador
• harmonitzar

• Síl·labes: har·mo·ni·a (4)

• Obres de referència: DIEC, GDLC