romança

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ruˈman.sə/
	balear /roˈman.sə/, /ruˈman.sə/
Occidental:	/roˈman.sa/

• Rimes: -ansa
• Etimologia: De l'italià romanza, del francès romance, del castellà romance, del llatí rōmānicē ‎(«a la romana»). Doblet del patrimonial romanç i de romanx via el francès.

romança f. ‎(plural romances)

1. Composició lírica escrita per a ser cantada.
2. Fragment líric cantat per un solista en una òpera o una sarsuela.

• Síl·labes: ro·man·ça (3)
• Anagrama: maçonar

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB