cantador

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kən.təˈðo/
Occidental:	nord-occidental /kan.taˈðo/, valencià /kan.taˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De cantar i el sufix -dor, segle XV.

cantador m. ‎(femení cantadora, plural masculí cantadors, plural femení cantadores)

1. Que li agrada molt cantar o que canta sovint.

• cantaire

• Síl·labes: can·ta·dor (3)
• Anagrames: acordant, contrada, troncada

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB