confessar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuɱ.fəˈsa/
	balear /koɱ.fəˈsa/, /kuɱ.fəˈsa/
Occidental:	nord-occidental /koɱ.feˈsa/
	valencià /koɱ.feˈsaɾ/, /koɱ.feˈsa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: confessà
• Etimologia: Del llatí medieval confessare, de confessus, participi del llatí clàssic cōnfiteri, segle XIV.

confessar trans., pron. ‎(pronominal confessar-se)

1. Reconèixer els pecats davant Déu o un sacerdot per rebre’n l’absolució.
2. Admetre la culpabilitat, un fet blasmable o tingut per secret.

   L'assassí ha confessat davant la policia.

   Confesso que m'agrada dormir amb el llum encès.

3. Un sacerdot, oir de confessió i administrar el sagrament de la penitència.

   Avui el capellà confessarà mitja hora abans de la missa.

Paradigmes de flexió: confesso, confessa, confessem
Vocal rizotònica: /e/

• (admetre com a veritable) admetre, atorgar, cantar, confiar reconèixer

• Síl·labes: con·fes·sar (3)
• Anagrames: forcassen, francesos

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot