Vés al contingut

Caragol (gastronomia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Caragols al forn, cuinats a la llauna
Carpa de la Catalunya Nord en una festa francesa (Fête de l'Humanité) amb envelats per a cada regió. El català del plafó té la barretina i el vestit típic català, un porró, vi i a la seva dreta hi ha un caragol que fuig amb por, fent referència al fet de menjar caragols.
Caragolada
Caragols en salsa
Arròs amb bledes i caragols valencià

El caragol és un element habitual en la gastronomia de diversos països. Aquest article tracta sobre l'ús gastronòmic d'aquest mol·lusc.

El caragol a Catalunya

[modifica]

A la cuina catalana hi ha moltes altres maneres de menjar caragols, per exemple estofats, o en un arròs, o acompanyant altres carns és també molt típica. El plat insígnia del caragol a Catalunya són els caragols a la llauna, un plat ben senzill en què els caragols són cuits al foc (preferentment a la brasa) o bé al forn en una llauna.[1] Se serveixen acompanyats d'allioli i/o de vinagreta.[2] Aquest plat és especialment típic de les terres de Lleida, on organitzen des del 1980 l'Aplec del Caragol de Lleida. A Tarragona s'utilitzen per a preparar el plat típic de les festes de Santa Tecla, espineta amb caragolins.

A Catalunya les caragolades són molt típiques. Són sortides al camp, o de vegades a casa d'algú, on es mengen grans quantitats de caragols, que poden estar preparats de diverses maneres, a més d'altres coses; d'una manera similar a les calçotades o botifarrades, per exemple.

Al seu llibre Cuinar caragols, Josep Mª Morell i Bitrià descriu vuit tipus de cargols que es donen a Catalunya: cabreta, moro, bover, sapec, jueu, mongeta, mongeta ratllada y la caragolina, que és la més petita.[3]

El caragol al País Valencià

[modifica]

Al País Valencià, la caragolada (o cargolada i caragolà) té una preparació similar al Camp de Túria, l'Empordà i el Rosselló. Se'n fa consum a totes les comarques.[4] Es cullen dues varietats diferents: els vilernencs, que són menuts i ixen de dia,[4] i els caragols grans, que a cada poble reben un nom diferent.[4] Els primers són diürns i els segons, nocturs.[4] Famílies senceres eixien a collir caragols, que es venien a les places dels pobles o també de les capitals, on el preu era més alt.[4]

A les Terres de l'Ebre, els Ports i el Maestrat valencià, es mengen les vaquetes,[5] un tipus de caragol de terra que sol anar acompanyat amb xai o conill.[6]

El caragol a les Illes Balears

[modifica]

A les illes Balears també es mengen caragols, al forn o estofats. A Menorca, per exemple, se'n mengen sovint en receptes simples, com per exemple amb allioli,[7] o de vegades també amb d'altres de més sofisticades,[7] com ara els caragols amb cranca, un plat en el qual els caragols de terra es cuinen en una cassola de fang amb sofregit, cranca tallada en dos, i pinces i potes grans de cranca, i una picada a la qual s'afegeixen les tripes de la cranca. Es tracta d'un plat que es prepara el dia abans i es deixa reposar perquè sigui més gustós. Tradicionalment, aquesta recepta es feia amb cranc pelut, però avui dia s'ha substituït per la cranca perquè aquell ha esdevingut una espècie protegida.[8]

A Mallorca també són un ingredient habitual. Poden constituir la part central del plat, guisat amb ceba, tomata, fonoll i diverses castes de carn, però també són habituals com a ingredient en plats com l'arròs brut o les burballes. És tradicional menjar-ne per Sant Marc.[9]

El caragol a Andorra

[modifica]

A Andorra rep el nom de caragols a la llauna un plat de caragols semblant al de Lleida.[10] També es mengen estofats amb salsa.

El caragol a la resta del món

[modifica]

Els caragols cuits són una especialitat d'altres cuines, per exemple a Andalusia,[11] Aragó,[12] la Rioja,[13] al Mèxic,[14] la Xina,[15] entre altres. Al Marroc es mengen cuits amb herbes com a aperitiu; i a la cuina francesa es mengen farcits de mantega barrejada amb una mica d'all i julivert.[16]

Referències

[modifica]
  1. Gastroteca.cat
  2. Turisme de Lleida[Enllaç no actiu]
  3. Morell i Bitrià, Josep M. Cuinar caragols. Lleida: Pagès Editors, 1999, p. 9. ISBN 84-7935-574-3. OCLC 807889324. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Cucó, Josepa; Gregori, Joan; Llop, Francesc. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, Comerç i serveis. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 349 (Temes d'Etnografia Valenciana, tercer volum). ISBN 84-00-06083-0.  pg. 51
  5. "Morella", guia editada per l'Ajuntament de Morella, 2004.
  6. Citació de Giorgio della Roca del seu llibre "Viajar y comer por el Maestrazgo" (1985): Fernández González, Vidal Javier, pp50 "La Balma de Zorita" publicat per la Diputació de Castelló a Castelló de la Plana, 2005.
  7. 7,0 7,1 Menorca: gastronomía y cocina, pàg. 24. De Xim Fuster i Manel Gómez. Ed. Triangle Postals, Sant Lluís, 2005. ISBN 84-8478-187-9 (català) (castellà)
  8. Menorca: gastronomía y cocina, pàg. 106. De Xim Fuster i Manel Gómez. Ed. Triangle Postals, Sant Lluís, 2005. ISBN 84-8478-187-9 (català) (castellà)
  9. «¿Por qué es tradición en Mallorca comer caracoles el día de Sant Marc?». Última Hora, 22-04-2025 [Consulta: 20 abril 2023].
  10. Andorra
  11. «caragols a Andalusia». Arxivat de l'original el 2010-02-04. [Consulta: 25 gener 2010].
  12. caragols a Aragó
  13. «caragols a la Rioja». Arxivat de l'original el 2011-06-12. [Consulta: 25 gener 2010].
  14. caragols al Mèxic
  15. «caragols a la Xina». Arxivat de l'original el 2010-10-07. [Consulta: 25 gener 2010].
  16. «cuina francesa». Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 25 gener 2010].